INTEGRACIÓ SENSORIAL
Podem definir la integració sensorial com la capacitat que té el sistema nerviós central (SNC) per interpretar i organitzar les informacions captades pels diversos òrgans sensorials del cos.
Aquestes informacions, rebudes pel cervell, són analitzades i utilitzades per permetre’ns entrar en contacte amb el nostre ambient i respondre adequadament.
La Teoria de la integració sensorial va ser creada per Jean Ayres per abordar problemes d’aprenentatge en els nens.
A qui va dirigit?
Nens que presenten algunes d’aquestes característiques:
- Problemes d’atenció i concentració.
- Dificultats d’aprenentatge.
- Retard en el llenguatge.
- Retards maduratius i del desenvolupament.
- Dificultats en el joc i a nivell social.
- Problemes emocionals i conductuals.
- Dificultats en les activitats de la vida diària (vestit, higiene…).
- Nens que han patit una manca d’estimulació (nens adoptats, amb llargues hospitalitzacions…).
Nens que presenten un diagnòstic específic:
- Disfunció en el processament sensorial.
- Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat.
- Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (Síndrome d’Asperguer, Autisme…).
- Síndrome de Down, Síndrome de Williams i altres síndromes.
- Paràlisis cerebral.
- Altres.